"L'illa de l'holandès"

·Per a començar vaig a posar la biografia de l'autor, Ferran Torrent:

Ferran Torrent (Sedaví, l'Horta, 30 de maig de 1951). Escriptor i periodista. És un dels escriptors en valencià actuals més reconeguts i amb major xifra de vendes. Des dels seus inicis ha sigut conscient dificultats culturals i lingüístiques del País Valencià, però, en certa manera, el seu èxit representa la culminació de la normalització lingüística als territoris de parla catalana.Un dels trets més característic dels seus escrits és que fa ús de les variants valencianes. El gènere que més ha treballat és el de la novel·la negra. A més, col·labora cada dissabte i diumenge al programa de ràdio La Primera Pedra de RAC1 des de fa diversos anys.

Educat en un col·legi de jesuïtes, va començar la carrera de Dret però la va deixar. Es dedicà durant anys a treballar en qualsevol faena: venedor, representant comercial i d'altres oficis, fins que l'èxit literari li va facilitar dedicar-se només a escriure.

Aquesta cita és una bona mostra del seu caràcter i manera d'enfrontar la vida:

"Sempre m'han posat nerviós els puristes de tota mena: els de la llengua, els de literatura i els de tot. La veritat és que m'inspira més un antre que un ateneu. I m'ho passe millor, més ben dit, molt millor entre dones de qualsevol tipus que entre savis i intel·lectuals. Preferisc els bordells a les cadires d'una acadèmia. Els intel·lectuals i els polítics són les espècies que més m'avorreixen."

·Ara, l'anàlisi de la seua obra literària:

Començà amb una novel·la, La gola del llop (1983), escrita en col·laboració amb Josep Lluís Seguí i signada sota el pseudònim Pere Lavaca.

Assolí l'èxit de públic amb la sèrie de novel·la negra protagonitzada pel periodista i exboxejador Hèctor Barrera i el detectiu Butxana. No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana (1985), Un negre amb un saxo (1989). Els dos protagonistes, amb l'ajuda d'un grupet de xoriços, s'endinsen als obscurs i intricats ambients de la prostitució i la delinqüència valenciana. La serie continua en Cavall i rei (1989). L'any de l'embotit (1993) és una novel·la d'humor amb ingredients de sèrie negra que pretén ser una sàtira sobre el món de la premsa i la política. Gràcies per la propina va ser guardonada amb el premi Sant Jordi 1994. En paraules del mateix autor, aquesta autobiografia novel·lada al cinquanta per cent li va permetre enfrontar-se als seus propis dimonis interiors.

A La mirada del tafur (1997) toca per primera vegada el tema del joc a la València dels anys finals del franquisme. Al cau d'una cafeteria regentada per dos germans, s'hi junta una timba de pòquer formada per un coronel de l'exèrcit, un comissari torturador, un macarra i un dels dos amos del garito, Ferran. Un atemptat anarquista, un assassinat i un cadàver que desapareix mostren un ambient polític i social corrupte, on la impunitat és possible.

L'illa de l'holandés (1999) presenta un escriptor i professor universitari d'idees marxistes deportat en una illa propera a la costa mediterrània. Hi troba un món gairebé aïllat, on l'amistat i la conversa són més importants que els esdeveniments polítics que estan succeint a la península, a l'Espanya franquista que s'enfonsa i desapareix.

Va rebre el guardó de la crítica de Serra d'Or per Societat Limitada (2000) amb la qual començà una anàlisi sobre la València actual, continuada amb Espècies protegides (2003) . La trilogia finalitza amb Judici Final. Societat limitada mostra els aspectes tèrbols del finançament dels partits polítics, les maniobres en l'ombra dels qui ocupen el poder, l'especulació sagnant dels constructors i la destrucció d'espais naturals que en resulta a un món sense escrúpols. A Espècies protegides utilitza de nou la figura de Juan Lloris, un empresari de la construcció que vol convertir-se en personatge social a través de la política i del futbol, per continuar disseccionant amb precisió de cirurgià l'època actual. A Judici Final, a més d' antics personatges, un ex-militant del IRA entrarà en escena. Només Socis (2008) es podria considerar la continuadora de l' abans esmentada trilogia. (2006) .

Quasi un llibre de viatges, Living l'Havana (1999), és la visió d'un turista com Ferran Torrent que recorre L' Havana desmuntant els tòpics de la Cuba actual: els hotels i restaurants emblemàtics, la prostitució com a forma de sobreviure, els havans, la gastronomia...

Torrent recupera les figures del comissari Butxana i del periodista Barrera, protagonistes de les seues primeres novel·les a Cambres d'acer inoxidable (2000). Recorren els ambients més perillosos i foscos de la València de final de segle on poques coses han canviat.

La vida en l'abisme, va ser finalista del Premi Planeta 2004. La versió catalana ha estat feta pel mateix autor. Sobre el fet que haja escrit en castellà i la polèmica que ha creat al món de les lletres catalanes, Torrent ja hi havia respost en una entrevista al diari El País feta quatre anys enrere: No ha pensat mai a passar-se al castellà? Si m'ofereixen el Premi Planeta, sí. Me'l donen, recull els 50 quilos i me'n torne a casa. No li sembla?. D'altra banda, ha escrit en castellà com fan habitualment l'escriptor basc, Bernardo Atxaga, o els gallecs Suso de Toro i Manuel Rivas. Aquesta novel·la ha guanyat també el Premi de la Crítica Literària Valenciana, organitzat a la ciutat d'Alcoi per l'Associació Valenciana d'Escriptors i Crítics Literaris.

Tres novel·les han estat portades al cinema sota la direcció de Francesc Bellmunt: Un negre amb un saxo, Gràcies per la propina, L'illa de l'holandés.

Com a prosa assagística podria considerar-se Tocant València (1995). Recopila i organitza els articles publicats a la revista El Temps tant les columnes escrites pel mateix autor com les converses mantingudes amb els periodistes Miquel Alberola i Vicent Martí. Repassa el seus ambients personals, València i les seues rodalies, la passió que sent per la boxa i tot allò que envolta aquest esport, la qüestió lingüística valenciana, el nom i l'ús del valencià, les seues idees polítiques d'esquerres però gens dogmàtiques com és el Torrent escriptor i novel·lista.

També ha escrit teatre amb Carles Alberola: O tu o res (1991), Nit i dia (1993). Ha participat com a guionista de cinema en tres pel·lícules sobre novel·les seues (Un negre amb un saxo, Gràcies per la propina i L'illa de l'holandés)i a la pel·lícula El complot dels anells.

La Institució de les Lletres Catalanes el va nomenar Escriptor del mes a l'abril de 1996.

D'altra banda, com a periodista, és constant la seua presència als mitjans de comunicació a través d'articles, cròniques i comentaris a diaris com El País, La Vanguardia o El Temps , a programes de ràdio i televisió (TV3, Catalunya Ràdio, Radio Nou).

El mateix Ferran Torrent reconeix que una de les majors dificultats quan escriu és el model de llengua. Ha volgut fer-la propera a la parla del carrer però sense allunyar-se de la normativa. Davant la diglòssia valenciana, l'aposta de Torrent per escriure en valencià fou arriscada. S'ha convertit en un narrador acompanyat pel reconeixement públic i el nombre de lectors.

·Breu resum del llibre:

El context de la història és l'any 1696, en plena dictadura. El protagonista s'anomena Lluís Dalmau, i és un professor universitari que va ser confinat a una illa per les seues activitats polítiques d' idees contràries a un règim dictatorial. A l'illa no viu molta gent, i el propietari és un home holandès que ningú coneix. Els habitants estan molt agraïts perquè si l'holandès no haguera comprat l'illa ara s'hauria convertit en un lloc turístic, però com que no el coneixen no poden agraïr-li-lo. Dalmau al principi vol escapar de l'illa quan abans però poc a poc va agradant-li més tota la gent i el lloc tan pur i tranquil on es troba, i fins i tot se n'enamora d'una atractiva agricultora anomenada Feli, que abans havia tingut un idili amb "el belga", un misteriós personatge amb qui al final no va poder establir una relació d'amor.

·Com que aquest llibre va ser representat en una pel·lícula, vaig a posar la direcció d'algunes crítiques que van escriure sobre ella:

http://www.encadenados.org/n26/isla_holandes.htm (en castellà)

http://www.cinestrenos.com/cartelera/critica/holandes/holandes.htm (en castellà)



· El protagonista del llibre és confinat a l'illa per les seues idees contràries al règim dictatorial, per açò vaig a posar un text on m'ha paregut que s'explica bastant bé el nostre període de dictadura i totes les seues etapes, entre 1939 i 1975; El Franquisme:

Entre 1939 i 1975, el general Franco, vencedor de la Guerra Civil, imposarà un règim dictatorial de caire feixista. El sistema polític que funcionava a la "zona nacional" durant la guerra va estendre's per tot l'Estat a partir del 1939. Es tractava d'un nou règim per als vells grups dominants. El règim franquista s'assentava sobre un exèrcit vencedor i era recolzat pels grans terratinents, l'oligarquia industrial i financera i per la major part del clergat catòlic. El nou Estat es caracteritzarà per ser antiliberal, anticomunista, totalitari, catòlic i nacional-sindicalista.

Durant aquesta època podem distingir quatre grans períodes:

Primer període: 1939-1951. Són anys d'autarquia econòmica i d'aïllament internacional.
A l'estil dels règims totalitaris, el franquisme procura superar la difícil postguerra tancant-se en si mateix, per convicció i pel rebuig que troba a fora. En aquests primers anys, el règim comença una intensa repressió política i cultural amb l'objectiu d'eliminar qualsevol signe de manifestació democràtica i d'oposició als principis ideològics franquistes.

Segon període: 1951-1959. Encara en plena postguerra, la nova conjuntura internacional permet que el règim sigui reconegut internacionalment; a canvi, es veu obligat a anar liberalitzant a poc a poc la seva economia. El canvi econòmic no va acompanyat, però, d'una liberalització política autèntica.

Tercer període: 1959-1973. Són els anys del "miracle" econòmic espanyol, amb un desenvolupament econòmic notable, però força desequilibrat, que va tenir un fort impacte demogràfic i social. Malgrat tot, l'expansió econòmica tampoc serveix per canviar l'estructura política, que segueix aferrada, amb poques variacions, a la mateixa ideologia amb què es va forjar.

Quart període: 1973-1975. Els últims anys del franquisme són anys de crisi, tan política com econòmica. La mateixa crisi biològica del dictador farà la resta per fer caure definitivament el règim. Amb la mort de Franco, pel novembre de 1975, s'obria el camí cap a una monarquia parlamentària.

Durant tota aquesta època, l'oposició al règim es va anar encarregant d'anar minant el règim. Les forces polítiques i sindicals clandestines, juntament amb l'acció de diversos col·lectius de la societat democràtica espanyola, van anar afeblint la base social del règim i van ser una peça clau en el procés de transició de la dictadura a la democràcia.

[El primer paràgraf del text que he posat en color roig ens mostra amb quines idees es forma el franquisme i com des del principi es comença amb la repressió i eliminació de qualsevol oposició al règim; i el segon paràgraf de color roig pertany a l'època del llibre, i diu al final que segueix amb la mateixa ideologia, és a dir, amb la seua intenció d'acabar amb qualsevol manifestació democràtica, com ocorreix en el llibre amb el protagonista, que el confinen per a que les persones que havia al seu voltant no prengueren els seus pensaments revolucionaris i es rebel·laren en contra del règim dictatorial.]



· Ara he decidit posar una entrevista de l'autor d'aquest libre, Ferran Torrent, però no parlant d'aquest llibre en concret, perquè no he trobat ninguna, sino presentant altre llibre ("Només Socis"), encara que parla un poc de tota la seua obra. Es divideix en tres parts:

1ª- http://www.youtube.com/watch?v=rGL9egNelZg

2ª- http://www.youtube.com/watch?v=gICgh19HqL0&feature=related

3ª- http://www.youtube.com/watch?v=y_VRuhyHbp0






Per a acabar, dir que m'ha agradat bastant el llibre, encara que quan vaig llegir la sinopsi vaig pensar que no m'agrairia massa, per açò de que parla del règim dictatorial. Jo vaig creure que tindria un tema més històric que altra cosa, però quan he anat avançant m'he adonat que dins hi ha molts altres temes per a descobrir, com ara l'amor, el misteri, etc.